NeTejA de ParAuleS

Si. Ja ha arribat el dia més desitjat, per mi i per molta més gent. Ja és divendres!

La pluja ha tornat al nostre cel, als carrers. Potser son les meves paraules que lluiten entre elles mateixes barallant-se per poder sortir. No ho sé. Estic en un d´aquells dies que no sé res.

M´amagaria. Ho faria. No sortiria en moltes hores, molts minuts, en molt de temps. Però no ho faré. Per què amagar el meu cos vol dir amagar la meva ànima, els meus pensaments, la meva llibertat. I no crec que ara mateix sigui això el que necessito.

Més aviat voldria marxar, marxar lluny per moltes hores, perdrem on sigui, que de vegades el lloc és el menys important....Em perdria. Aniria buscant el mar que tant m´agrada i deixaria sortir els mil.lions de paraules que ara s´amaguen(si ho fan les meves paraules).

No vull pensar que m´he tornat a perdre. No vull pensar que altra vegada la tristor, la por, el fred han volgut instal.larse al meu cos, a dins meu...no vull pensar que records i somnis tornen a viure dins meu i que ho faran per molt de temps. Ara no vull pensar en res.

I vull viure, i vull somriure sense parar. No vull caminar sense camí, com si anès perduda per un bosc a les fosques. Però no trobo la meva llum o potser que no deixo que entri aquesta llum que tant espero....Ara no ho sé. Ara no sé res. O pot ser que no ho vull saber.

No saber o no voler...no sentir o no...de vegades la por ens deixa com perduts, com no sé com dir-ho, com apagats. I no és veritat. Sabem moltes més coses de les que creiem saber, pensem moltes més, sentim molt més del que creiem o del que arribem a sentir...però aquesta por per moments s´apodera del nostre temps fins arribar a ofegar-nos.

Ho sé. Tot això si que ho sé. I es aquesta por la que nomès deixa sortir sil.lenci disfressat de somriure....i de vegades val la pena perdre per què seguramente més endevant guanyarem altres coses. Que la vida està plena de regals que deixem escapar i no val la pena...

Dia de pluja que no entenc. Dia de pluja que deixa anar algunes de les paraules que dormien amagades al meu cor, als meus nuvols...paraules que vull deixar sortir per què comencen a fer mal. Ha arribat el moment de fer neteja. Neteja de paraules.