21 noviembre 2006

FreD

(((((Estic avorrida i trista. Dimarts de fred, però un fred que surt de dintre, que espanta per moments. Estic a la feina morta del fàstic, aquest no es el meu lloc. No faig gairebé res en tot el dia, no ho aguantaré gaire...em supera anar veient com passen les hores al meu rellotge, al de l´ordinador, al del telèfon. Pot ser que ja no serem amics mai. Es possible que la nostra amistat tinguès data de caducitat. Així doncs gràcies, que els teus somriures m´han donat vida encara que avuí la tristor em faci companyia. Avorriment, hores mortes...i miro per la finestra i faria tantes coses...maleït temps que ara m´obliga a estar-me tancada en aquesta trista oficina. )))))
Això ho he escrit al llarg del matí, un matí massa llarg i una tarda que no ha millorat gaire...i demà encara més.
La tristor d´avuí, el no saber que fer o cap a on tirar demà o demà passat haurà marxat. Gràcies Nuska. Tot el que has dit ja ho sabia, però m´anat molt bé. Avuí fa mal però deixarà de fer mal, estic totalment segura.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Rosketaaa!

No m'has de donar les gràcies, ni tampoc pensar en dates de caducitat... aquestes coses se'ns escapen, com tantes altres!!!

Em consta que ja no estàs tan trista i, si segueixes en el "camí bó" i cuidant de tu mateixa tornarà el teu solet i marxaran els núvols!

Abraçades!

Nuska

LlunA dijo...

Siiiiiiiiii segueixo el camí bo!!! Que val la pena somriureeeeeeeeee.
I sí t´he de donar les gràcies pq encara que una miqueta lluny sempre estàs molt a prop i això és d´agraïr i molt.
:P